El Periodo del Ibérico Pleno en el territorio de los iberos del Ebro / Francisco Burillo
Burillo Mozota, Francisco


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 103-110

Bibliografia.

El periodo conocido como Ibérico Pleno surge en el territorio de los iberos del Ebro tras la crisis del Ibérico Antiguo, caracterizada por la desaparición de una elite emergente que residía en las casas torre, destrucción y abandono de pequeños asentamientos y desaparición de los enterramientos tumulares. Tras este periodo de colapso, encontramos la pervivencia del modelo social campesino de tendencia igualitaria, con sus precedentes más inmediatos en los poblados de calle central, surgidos en la cuenca sedimentaria del Ebro hacia el año 1100, como lo muestran los poblados de El Taratrato o la primera fase de San Antonio de Calaceite. Pero lo que más caracteriza a esta etapa es la aparición del modelo político del Estado, que se manifiesta en el surgimiento de los oppida por proceso sinecista. Tres ciudades articularan el territorio, en su extremo oriental, Ilerca / Dertosa, identificada con Tortosa; en el occidental, Osicerda, en El Palao de Alcañiz y, entre ellos, El Castellet de Banyoles, en Tivissa, que acuñó dracmas de imitación emporitana con leyenda kuti y tikirskine-ku. La desaparición de Tivissa en el 195 sin sustitución por otro centro urbano da lugar a que el territorio se nuclearice en las otras dos ciudades estado, dando nombre a las etnias de los ilercavones y los ausetanos del Ebro u ositanos, respectivamente.

Una Vivienda ibérica de Mas Boscà, publicación pionera de la Arqueología Espacial / Francisco Burillo Mozota
Burillo Mozota, Francisco


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 28 (2018) , p. 197-205 : il. (Dossier) 
Bibliografia.

Oppida, ciudades estado y populi en la transición del Ibérico Pleno al Tardío en el nordeste de la Península Ibérica / Francisco Burillo Mozota
Burillo Mozota, Francisco


En: Ilercavònia : fulls d'arqueologia. Flix, núm. 3 (2002) , p. 205-220 : il. (Ponències i comunicacions) 
Bibliografia.

Poder, arquitectura i complexitat social : formes polítiques al curs inferior de l'Ebre durant la protohistòria [Fitxer informàtic] / David Bea Castaño ; dirigida per Jordi Diloli Fons, Francisco Burillo Mozota
Bea i Castaño, David


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, DL 2012
Dirigida per: Diloli Fons, Jordi; Burillo Mozota, Francisco. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2012
1 fitxer electrònic (833 p.) (Universitat Rovira i Virgili. Tesis doctorals) 
Bibliografia.

Les valls fluvials del Matarranya-Algars, de l'Ebre en el seu tram final, de la desembocadura del Sénia i els territoris associats, com el Baix Priorat o la plana del Baix Maestrat, veuran implantar-se les formulacions sedentàries a partir, aproximadament, de la línia del 700 a.n.e. D'ençà d'aquest canvi de manera de viure, d'explotar la terra i de relacionar-se s'iniciaran els diversos camins cap a la consolidació de comunitats política i socialment complexes. La nostra tesi analitza aquest procés, des de l'inici, durant els darrers segles de l'edat del bronze, fins a l'aparició dels oppida. Fem especial incís en intentar determinar si les relacions dins de les comunitats, i també entre elles, són jeràrquiques o heteràrquiques. A partir d'això analitzem quines són les formes polítiques que millor poden adaptar-se a cada fase: comunitats locals, col·lectivitats de big men, cabdillatges simples i complexos i estats arcaics o els seus anàlegs.

Poder, arquitectura i complexitat social : formes polítiques al curs inferior de l'Ebre durant la protohistòria / David Bea Castaño ; dirigida per Jordi Diloli Fons, Francisco Burillo Mozota
Bea i Castaño, David


Dirigida per: Diloli Fons, Jordi; Burillo Mozota, Francisco. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2012
2 vols. ([XVI, 833, [9] p.) : il. ; 30 cm (Universitat Rovira i Virgili. Tesis doctorals) 
Bibliografia.

Les valls fluvials del Matarranya-Algars, de l'Ebre en el seu tram final, de la desembocadura del Sénia i els territoris associats, com el Baix Priorat o la plana del Baix Maestrat, veuran implantar-se les formulacions sedentàries a partir, aproximadament, de la línia del 700 a.n.e. D'ençà d'aquest canvi de manera de viure, d'explotar la terra i de relacionar-se s'iniciaran els diversos camins cap a la consolidació de comunitats política i socialment complexes. La nostra tesi analitza aquest procés, des de l'inici, durant els darrers segles de l'edat del bronze, fins a l'aparició dels oppida. Fem especial incís en intentar determinar si les relacions dins de les comunitats, i també entre elles, són jeràrquiques o heteràrquiques. A partir d'això analitzem quines són les formes polítiques que millor poden adaptar-se a cada fase: comunitats locals, col·lectivitats de big men, cabdillatges simples i complexos i estats arcaics o els seus anàlegs.